T’he cercat pare meu
en lo lentori del maití
sota l’arbre de la pera
a la vora del camí
la mia veu jo l’he perduda
fra la vinya i l’olivera
la bardissa, lo traïno
i l’antiga caminera
t’he cercat i t’he aquidrat
envocant lo bon Déu
i los Àngels dels Cel
Jesucrist de la Creu.
I a la fi jo t’he trobat
te teniva en fatxa als ulls
en aquella casetutxa
que és un llibre ple de fulls
ple de tu de la tua vida
de jornades d’arrecords
de les coses que tu empraves
que perfumen com a flors
que perfumen de formatge
de treball i de fumat
de l’amor que a mans plenes
dia pel dia tu m’has donat
del somriu que no té uguals
que estampat tu has deixat
en una mica de mirall
que al rocó està penjat.
Carmelita Zedda