2018 – Secció C – 3^ Classificada
SONAVA CHOPIN
Massimiliano Fois
Sonava Chopin
entre les espines i una sola rosa,
aquella nit de setembre a l’Esperança.
Una lluna engenollada a damunt dels olivars en festa.
Quan he beneït lo tou camí a Vallverd,
mentres Aurora corriva davallant de la vall,
al cap una corona de margarites grogues i blanques.
Pròpio en allà, he empromitit, a davant de sivines, culalugues i ginestres,
amor etern a damunt de la tua mà de vent.
Per tornar després a les espatles sacres de Mont d’Olla
ont s’escoltaven en silenci les veus dels temps passats.
Ara me retrob en aquí,
en los jardins luminosos de Santa Anna,
mentres cutxo blanc talla el camí al maití…
I a la fi de tot
com l’alba és arribada a la vora de la nit,
m’he posat lo meu millor sombrero de palla
i arribat al camp de papàrius,
aquell ant me parlaves en los sòmius,
he allargat los braços,
he fet bufar un poc de rames de la camisa bona de la festa
i he simulat aquell fero que coneixes…
prompt a flastomar los corbs,
aguardant una nova nit,
d’aquelles ant te veig descomparir en lo forment,
deixant una eixia de murta i allor,
que me senyen la via del retrobament.