2018 – Secció C – 1^ Classificada
A MA IAIA
Enrica Ferreccio
Rinxols de plata amagaren
orellals de perla.
Se perden les velles rugues
entre vels negres ja consolats del plor.
Se despaga la cansada cançó
de memòries antigues,
se fan absents per a mi
los noms enterrats dels antenats,
La història del coral a l’olivar,
lo foc de l’Alguer olvidada: …
Tot s’és despagat, iaia,
com una lenta brasa
en los teus morros secs.
Premeix lo meu petit bas a la tua front
i no hi ha llàgrimes.
Me reconec en tu, somric
a la tua imperiosa força.
Estreny les regnes de la mia impotència,
mentre lo solo de la dolor mordaç
ha ja demagrit les mies i les tues pors.
Com sempre, la mare a la mare torna
Però, juga encara la vida
En lo tou racò de Paradís:
lo cor palpitant de l’olivar,
les capçades plenes de taronges,
lo complicat record
d’una filla estimada
i perduda.