2018 – Secció B – 3^ Classificada
LA TENACITAT DE L’ÀNIMA
Joan Josep Barceló i Bauçat
El somni del temps s’ha esqueixat
per les ones,
estèril al dolor de la vida,
abjecte en la meva memòria,
immutable anhel de l’alba.
La indiferència de la voràgine del mar
s’escolta entre el crit perenne
del vol dels ocells,
esclau d’un abisme d’inquietud
dels ulls de l’aigua,
el comiat amb les llàgrimes de sang.
I jo sóc així,
com una tempesta d’hores incertes,
part d’un desert en silenci,
fins i tot,
indesxifrable en cada paraula
del llenguatge de l’aire.
Com una promesa al meu cant,
els somnis em mosseguen la carn,
però el meu lloc és un cel,
o tal vegada, un infern,
una mística impossibilitat d’extingir-me
entre els llavis del vent.