ROSA D’HIVERN
La jornada promiti jocs de llum,
Vapors de lentori i fletxes de sol.
Lo perfum de la nit és encara en l’ària.
Respir l’odor fragant de l’hinvern,
el fum del tió encès,
l’estuba del sotabosc,
l’humor de la terra dura,
l’aquidrar dels pitzus dels monts encara nevats.
Al jardí enteterigat una rosa
perfuma i colora l’alba de la luctuosa estajó.
Recollir-la per consegnar-la a la dolor?
Tallar-la per veure los sous pètals caure
damunt la colxe opaca dels meus records?
Pogueriva tremolar l’univers…
La rosa despreocupada del temps
amb la dolçura ha vencit les ungles de l’hinvern.
Ara pinta lo meu enfalt,
les hores coronades d’espines,
un cant de vellut inunda el meu pit,
rossinyol perfumat de rosada.
Anna Cinzia Paolucci